Em vénen al cap mil maneres de morir però mai se m’hauria ocorregut baixar al soterrani del col·legi. Això és per als valents; de fet, no hi baixo per l’escàndol que s’hi sent. Rialles malèvoles i picar de mans acompassadament. De tot això, el meu company no en feia cap cas i es va entossudir que havia de baixar-hi tant sí com no. Així que hi va baixar i, efectivament, va morir. D’un infernal atac de riure. Els pallassos del soterrani són molt graciosos, amb el nas vermell, els ulls grans, alegres… Quan m’ho va explicar, me’n vaig fer un tip de riure. M’ho he repensat i vull baixar-hi, tinc la sensació que m’ho passaré molt bé.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.