M’envolta la foscor, intento estirar-me però veig que el lloc és molt estret. Que incòmode és tot això! Estigues quieta! No facis moviments bruscos, no veus que al final em faràs mal! I aquest soroll? Tan continu, persistent… vols parar de fer cops? No em deixes dormir… canviaré de posició a veure si aquests maleïts cops em deixen descansar. Sense voler faig una puntada de peu, Ai…! Em sap greu. De sobte veig una llum clara. Em fan mal els ulls, tot m’enlluerna. Sento veus, crits. M’arrossego per un forat, veig ombres que es mouen… i… per fi surto! Començo a plorar. És el començament de la meva vida.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.