Estic esperant, esperant que la meva mare em vingui a buscar; quan la miro a la cara, li veig les llàgrimes als ulls, està inconsolable. M’explica que sempre va amb massa presses a causa de la feina, que no té temps per dedicar a ningú… Un estimat company seu estava impacient, no podia contenir el què li volia explicar i ella va ajornar el moment. Van quedar per a aquell mateix dia al matí, llavors es podrien veure, però quan hi arribà, el seu company ja no hi era i ja no hi seria mai més… un malaurat esdeveniment els havia separat per sempre més. Dedica temps als qui estimes, escolta’ls, perquè algun dia et poden faltar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.