Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.056 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.056

No deixis de caminar

Anna Sánchez 1r Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL 12 de març del 2013 Lectura: 1 min · 611 caràcters

Tota la tarda he estat asseguda a la platja i ara comença a ploure. Em disposo a caminar mentre les gotes de la pluja ja recorrien el meu cos. Decideixo tornar a casa passejant per la vora de l’aigua, allà on el mar em pot acariciar els peus. Mentre jo seguia filosofant sobre el sentit de la vida, l’arena persistia a mostrar el meu rastre al món. No obstant això, aquell mantell blau amb rancúnia acumulada insistia que ningú el descobrís mai. En aquell precís moment em va caure la bena dels ulls: l’únic sentit de la vida és lluitar per tal que les teves petjades no desapareguin malgrat saber que ho faran.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats