Són les tres de la matinada. Com sempre els treballs més pesats i feixucs els deixo per darrer moment. Un parell de tasses de cafè, un ordinador, una muntanya d’apunts i llibres, música… De cop començo a riure, a parlar, a plorar, a cantar i a ballar. Són dos quarts de quatre de la matinada, he de fer el treball, ja! És per demà! Un parell de capítols més, poca cosa. Són les quatre de la matinada i em trobo asseguda al terra jugant al pòquer amb en Djouin, la Niez i en Cuqüen. El despertador sona, són les set del matí. No l’he acabat. M’he passat la nit jugant amb follets psicodèlics i tinc un barrufet ballant damunt la taula.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.