La plataforma que em transportava, començava a frenar a poc a poc. Recordo aquells crits. La meva mirada no es cansava i durant molt de temps no vaig ni parpellejar. Vaig tancar els ulls per intentar memorar el que havia passat, sense cap resultat. El cervell no em facilitava cap informació, l’únic que em sortia del cap era un líquid. Tenia fred. Potser pel fluid que travessava la meitat del meu cos. Sense cap mena de dubte, era el protagonista d’una història que finalitzava a l’hospital. Mai m’han agradat aquests indrets, em transmeten dolor i pena. Recordo que diferents mans em premien la meva amb molta força. Cridaven…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.