Estava fent el cafè per anar a treballar al torn de nit, com de costum, quan el llum es va apagar i no va tornar a encendre’s, pensava que era una broma, però vaig buscar els còmplices, no trobava senyals de vida. Un tro va sonar i se’m van posar els pèls de punta, en passar el bus de les nou fent amb les llums unes ombres estranyes, un acte reflex em va fer saltar de la por. El gat se’m va apropar a la cama, podia sentir el seu batec, els nostres batecs es van sincronitzar. Els dos teníem molta por, però nomes perquè som uns porucs, de sobte una altra llum va passar i el gat desaparegué, de cop un resplendor i res més que la foscor.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.