Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 4.913 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.913

No

Adrià Estrada Rodríguez 3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp 25 de febrer del 2023 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Tot i que no era el primer cop que anava amb avió, sí que era la vegada que tenia més nervis. Tres homes grans em miraven, però no m’estranyava ja que ho portaven fent un parell de dies. Tot i que no ho semblés, estava content que ja s’acabés tot el que havia viscut els darrers dos dies. L’avió seguia pujant amb rapidesa. Volien perdre el menor temps possible. De sobte, els núvols deixen de moure’s i en un tancar i obrir d’ulls estic caient des de quilòmetres d’altura sense poder fer-hi res, ni utilitzar res per impedir-ho… però tampoc no ho vull impedir, només vull tancar els ulls fins arribar a baix i no poder tornar-los a obrir.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats