Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.136 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.136

Noi de vidre

Luciano Richards 3ème D Lycée Comte de Foix 13 de novembre del 2025 Lectura: 1 min · 589 caràcters

Hi havia un noi que es mirava al mirall, ell sentia molta tristesa, s’odiava a si mateix. Va començar a plorar tapant-se la cara. Mentre plorava, però, el seu reflex li va començar a preguntar: “Per què plores? Et fa vergonya que et vegin plorant?”, però el noi va cridar al reflex: “Calla! No em diguis coses així…” Ell seguia plorant, però el seu reflex li deia coses negatives: “No ets res… no tens res… no ets capaç de res…”, però el noi ,amb ràbia, li va cridar per últim cop: “T’he dit que no em diguis coses així!” Finalment, el noi va trencar el mirall amb el puny dret per després

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats