Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.026 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.026

Noi perfecte

Cristina Colina Valladares 3r C , Escola Segona ensenyança Ordino 23 de febrer del 2019 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Ja no creia en l’amor, però un dia vaig conèixer aquesta persona que em feia riure i també plorar… aquell noi perfecte, però a poc a poc se n’anaven els moments especials. Sabia que l’estava perdent i no sabia per què. Un dia ho vaig veure tot més clar. El vaig veure amb una altra noia, fent-li aquestes carícies o aquells petons dolços. Els meus ulls ho veuen tot diferent i em quedo sense paraules. Els meus ulls s’omplen de llàgrimes i ho veig tot borrós, però aconsegueixo veure com ve cap a mi. Ell intenta parlar i jo no l’escolto, escolto una veu suau dient «ho sento». Al mirar-lo vaig saber que no era el «noi perfecte».

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats