A la pista, l’aire és tens com una corda, els cors bateguen al ritme d’una melodia. Pilotes botant, passades precises i els ulls dels jugadors encesos. El crit del públic s’escampa com un incendi quan la pilota entra a la cistella. El temps es deté, i tot es converteix en un únic somni. Les mans agafaven la pilota amb precisió. El temps semblava aturar-se mentre driblava cap a la cistella. L’adversari observava amb concentració. Amb un moviment precís, va aixecar-se. La pilota va dansar a l’aire, travessant la xarxa amb un xiulet suau. L’afició va esclatar en un crit de victòria. En aquell instant, el món era només bàsquet.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.