Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 2.488 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.488

Només un somni

Jordina Caminal Santuré 3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino 20 de gener del 2018 Lectura: 1 min · 626 caràcters

Jordina Caminal Santuré_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Ho sento, sento la brisa que em frega el coll. Una brisa fresca i suau que al seu pas arrossega petits cristalls. Miro al meu voltant: muntanyes, muntanyes recobertes d’una boira espessa. Un home al meu costat em diu que em prepari. Clac! Un ganxo. Clac! Un altre ganxo. Canvio de peu i clac!, i un altre clac!, l’últim ganxo. Em poso les ulleres, clavo els pals i escolto, escolto cada soroll. De cop el mateix home em diu: tres, dos, un, ja! I jo surto, surto disparada, inclino l’esquí, clavo el cantell, giro, m’accelero, segueixo avall, segueixo girant. De cop i volta, pum! Em desperto, era un somni. Res no era veritat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats