L’altre dia vaig passar pel mateix camí per on passejava amb el meu avi quan era petita. Recordo aquells prats on hi havia un ramat d’ovelles i aquella caseta on sèiem a mirar la vall. Ara el prat s’ha convertit en un terreny, la caseta ha desaparegut i el meu avi tampoc no hi és. En girar-me vaig veure un gran cartell publicitari que anunciava la construcció d’unes propietats de luxe. En aquell moment vaig sentir que la nostàlgia envaïa els meus records. Aquell racó on es filtrava un raig de sol cada matí i on sèiem a admirar l’alba en uns mesos desapareixeria. Al meu entorn ja no quedaven prats i cada vegada hi havia menys sol.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.