Acabava d’arribar a casa quan vaig rebre la pitjor notícia que mai em podrien haver dit: la meva besàvia havia donat el seu últim sospir, ja no era amb nosaltres. El meu germà se m’apropa i em fa una abraçada i em recorda que feia pocs dies que havíem portat el nostre conill al veterinari perquè s’havia refredat. Amb els ulls plorosos em diu que ell també se n’ha anat. En aquell moment només podia sentir com la solitud envaïa tot el meu cos.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.