Em trobo en una mena de barracó amb rodes, un sentiment d’angoixa em puja pel cos i les cames em tremolen. De sobte sento un crit. Sé que darrere d’aquest crit s’amaga la mort. La por s’apodera del meu cos, no em puc moure. El barracó es para i s’obre una porta. Els rajos de sol m’enceguen al principi, després veig un passadís per on m’obliguen a passar uns homes armats amb porres elèctriques. Sento un cop sec però no m’adormo completament fins que noto una fulla freda i afilada de ganivet travessant el meu coll. Entres en un supermercat a comprar el sopar, decideixes fer un estofat, et quedes mirant una peça de carn, sóc jo.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.