Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.009 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.009

Ombres d’hivern

Oriol Martí Sala 3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 11 de maig del 2025 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Era una freda tarda d’hivern i jo estava tancada a casa mirant per la finestra. De sobte va aparèixer una ombra humana que semblava venir del sostre. Vaig decidir treure el cap per mirar qui estava emetent aquella ombra, però em vaig sorprendre molt al veure que no hi havia ningú. Vaig girar el cap un segon per assegurar-me que la porta de la meva habitació era tancada i quan el vaig tornar a girar l’ombra m’estava saludant. Ho vaig entendre a l’instant! L’havia trobat molt a faltar! Des d’aquell dia a l’estació de trens en què em va deixar la mà i no en vaig saber res més, fins avui! Han passat 9 anys! Acabo de veure el meu pare!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats