Pel meu costat passa gent, tothom en la mateixa direcció, amb els ulls tapats, avancen sense saber on van, es deixen portar pels fils que els tiren i ni tan sols se n’adonen… publicitat, moda, diners i consum; perduts com les ovelles; ni pensen ni raonen, es limiten a fer; són ombres que es mouen al meu voltant. Treballen sense saber per què i així, passen els dies, les hores, els minuts; així, passa la vida en una bombolla que mai peta. Ja no hi ha persones al carrer; només conformisme, passivitat. Aposteu per l’anarquia. Desperteu a i per la vida, defenseu-la, gaudiu-la; és una i única. Jo, lluitaré: no veureu mai la meva ombra!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.