Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.544 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.544

On van els nois dolents?

Izan Garcia 3r B Col·legi Sant Ermengol 19 d'abril del 2022 Lectura: 1 min · 614 caràcters

Quan vaig obrir els ulls estava envoltat de núvols de cotó. Tot era blanc, però no el blanc que ja coneixia. Era un blanc nou, un nou color que no era al meu cervell, però m’era conegut. Era com si el temps s’hagués parat. Feia poc estava estirat en aquell quiròfan mig moribund i de cop i volta tot havia passat. L’operació havia anat bé, jo estava bé, però, un moment… On eren els metges? I per què era tot blanc i no verd?  De seguida em vaig adonar del que estava passant allà. Finalment, i contra tot pronòstic, vaig acabar ocupant un lloc al cel. Ni tan sols el Diable volia passar l’eternitat al meu costat!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats