Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 699 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 699

Parapent

Clàudia Pons 4t A ESO COL·LEGI JANER 14 de maig del 2012 Lectura: 1 min · 516 caràcters

Havíem volgut ser lliures. Endinsar-nos en el buit. Desenganxar els peus i volar. Perdre per complet la noció del temps. El vent se’ns enduia. L’oreig de l’aire ens glaçava els pulmons. Amb una estirada de braç abraçàvem el boirat blanc. La vela s’enlairava cada vegada més. Ens perdérem en la immensitat del cel estant. No importava res, només nosaltres. Tot estava en perfecta harmonia. Érem dos avions de paper sense rumb; dues ànimes imperfectes confoses en l’univers de perfecció. Eteri i immutable però efímer.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats