Després d’aixecar-me a les set del matí, estic pujant per una muntanya amb tres companys més. Em sento molt cansat, com si el cor em sortís per la boca, i les cames em pesen molt, però això no em pot aturar perquè estic molt motivat. Ara mateix es pot veure una borda caiguda a la vora del riu. Que preciós! Ja hi som! Hem arribat al cim i les vistes són meravelloses, les munta-nyes formen unes valls espectaculars i també es pot veure un dels pics de França. Aquí dalt m’envaeixen uns sentiments de tranquil·litat i de pau enormes. Aquestes vistes són més que un paisatge. Això és la muntanya més alta d’Andorra, és el Comapedrosa!!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.