Recordo una tarda en una xocolateria del carrer Petritxol. Jo contemplava els quadres d’un pintor de Figueres i tu menjaves xurros. La nata del suís se t’havia quedat suspesa al llavi, vas riure i em vas dir aquelles coses maques, mentre amb el tovalló m’eixugaves el dolç. I repeties que aniríem a ciutats que jo no coneixia, que tindríem una casa amb porxo per llegir-hi als vespres d’estiu, que ens compraríem un ciclomotor per a recórrer la costa i que cada dimarts aniríem al teatre. I jo, fascinada per l’encant del moment m’ho vaig creure sense pensar que les paraules no són més que paraules que s’emporta el vent.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.