Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 545 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 545

Paraules

Andrea Cravinho Batxillerat ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL 25 de febrer del 2012 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Va arribar a casa nerviosa i, de sobte, esclatà i es posà a plorar tot tremolant… Què t’ha passat? Preguntava. Explica-m’ho! Insistia. No ho sé, contestava. No me la creia. Sí que ho sabia. I tant que ho sabia! Fa massa temps que ens coneixem. No pot enganyar-me. Alguna cosa dolenta. En la foscor del camí a casa, res bo ha passat. Continua plorant, encara tremola. Les primeres paraules tartamudejades. No aconsegueixo entendre-la. S’ha de tranquil·litzar. Vols menjar alguna cosa? Beure, potser? No sé què més oferir-li. Què necessites?! Jo només volia les seves paraules… Potser no les hauria d’haver demanat: “M’han violat”.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats