No és el fet de saltar murs, tanques i teulats. És el fet del moment que et quedes suspès en l’aire i et sents lliure com si poguessis volar, aquell moment en què et sents capaç de tot i que res et para. I de sobte veus un obstacle, no saps ben bé si el pots saltar, però te la vols jugar, llavors tens aquell moment en què l’adrenalina puja i et veus capaç, però t’agafa por i no saps si saltar, comences a dubtar fins que et deixes emportar pel teu instint i comences a córrer el més ràpid que pots, saltes, ets a l’aire i…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.