Encara me’n recordo, farà cosa d’un any i mig del meu primer amor. Me’n recordo d’aquells moments especials. Me’n recordo d’aquell dia que la vaig veure per primer cop amb aquella cara tan minyona i amb aquella simpatia única. Des d’aquell dia ja vaig pensar que era única. Era per a mi una persona molt especial. Me’n recordo d’aquelles tardes de ple estiu i de ple hivern al parc, úniques i inoblidables. Però encara me’n recordo d’aquell dia en què la vaig errar i per culpa meva em va deixar, i després d’un any i mig encara me’n penedeixo del que vaig fer i de tot el que la vaig fer patir. Ara mai més la tornaré a tenir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.