No li agradava gens preocupar-se, però ja era massa tard.
Tenia el cap ple de pensaments negatius: I si s’ha escapat? I si l’han atropellat? I si li han fet mal?
Tenia molta por, podia haver passat qualsevol cosa. L’estimava moltíssim, a aquest gos. No volia imaginar res dolent, però no podia evitar-ho. Els seus pensaments l’enfonsaven, sentia que estava a punt de desmaiar-se i cada vegada es posava més nerviós. Va sortir al balcó per respirar aire fresc, però sense voler, va trepitjar alguna cosa tova que va fer un soroll estrident. Aleshores l’amo va començar a plorar d’alegria mentre deia: “Gràcies a Déu!”
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.