Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 3.191 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.191

Per què no seguir gaudint?

Eva Andorrà 3r ESO Col·legi sagrada família 22 de maig del 2019 Lectura: 1 min · 642 caràcters

Aquell dia no tenia son, m’havia adormit unes hores, i em vaig aixecar del llit, per anar a passejar pel passadís de l’habitació de l’hotel, mentre menjava patates. Vaig escoltar un so. Com una porta que s’obria i es tancava, una vegada i una altra. No sentia cap tipus de temor, fins que vaig sortir de l’habitació, per treure’m el dubte de què escoltava. Davant de la porta hi havia una altra porta, que no pertanyia a cap habitació, s’havia plantat allà enmig. Es va anar obrint lentament, i es començava a veure una persona, era el meu iaio, que em deia que tornés al meu país, per algun motiu que ell desconeixia, i que acabaria passant.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats