Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.663 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.663

Per sempre

Nerea Larregola 2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX 15 de maig del 2014 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Entro al metro per anar a treballar, la rutina de sempre, m’assec a esperar el metro. Començo a recordar la meva història amb aquella persona especial, el primer cop que ens vàrem trobar, els primers sentiments que comencen a brotar, el primer somriure i el primer petó. Pensar que tot allò era real, que havia trobat una persona amb qui estar. Però van iniciar-se les complicacions, va començar a marxar sense cap explicació, al principi pensava que m’evitava fins que va desaparèixer davant meu. Era estrany, una mena de viatjant del temps, però se’n va anar… Fa més d’un any que no el veig, continuo esperant. T’esperaré sempre.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats