Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.044 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.044

Perfecta

Ïu Francisco Culla 3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp 4 de maig del 2023 Lectura: 1 min · 673 caràcters

Un bosc, el terra és ple de flors. Totes són plenes de vida, gaudint el seu entorn. Cada vegada que faig un pas, es va tancant el cel portant foscor al preciós escenari. Les flors comencen a mirar a un altre lloc. M’hi fixo i veig un raig de llum enfocant una roca, és lluny. Començo a accelerar el pas per descobrir un nou i preciós escenari, digne d’un quadre dibuixat per la mateixa natura. Un autoretrat perfecte. Arribo al destí i veig totes les flors mirant la llum, damunt de la roca hi ha una altra flor. El lloc és perfecte, però se la veu faltada de vida, consumida, farta que tothom l’admiri per ser “perfecta”.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats