Després d’un fort cop amb la raqueta, la pilota vola amb el seu màgic efecte i segueix el seu vol, passa la xarxa i aleshores ja puc estar tranquil. Ara falta el cop de l’adversari. Jo al fons de la pista, amb les cames en moviment, espero que ella torni. Dóna un petit cop a la pilota, i jo corrent, corrent per anar a buscar-la i a poc a poc cau, i penso que no l’hi podré tornar. Allargo el braç, intentant acariciar aquella pilota i de cop sento el soroll de la meva raqueta contra la pilota, miro cap al costat i veig com bota lleugerament al seu camp, sense que ell hi pugui arribar…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.