Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 666 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 666

Plena tardor

Silvia Gancedo 4t A secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP 28 d'abril del 2012 Lectura: 1 min · 641 caràcters

Inspiro profundament i obro els ulls. Només veig fulles, de tots els colors, que llisquen pels arbres i després de seguir un llarg recorregut ballant amb el vent, arriben al terra i envaeixen el carrer. És com si tot seguís el ritme dels nostres cors que avui bateguen com mai. El riu, al nostre cantó, canta una simfonia que li dóna al moment un to màgic. L’agafo de la mà i m’abraça. El trobava a faltar, i molt. Em sento lliure, estúpidament feliç. Vull parar el temps, congelar el moment i tancar-lo en una ampolla. Sé que desapareixerà… Parpellejo. És fosc i encenc la llumeta de la tauleta de nit. No hi és, ha desaparegut, ho sabia.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats