Jo mai et vaig tenir com a amic, mai em va agradar la teva companyia, però el destí va ser ingrat i et va posar al meu camí, sense que m’ho esperés i sense voler-ho. Sé que des d’aquell dia fatídic no tornaràs a deixar-me mai més. Ho sé i ho admeto, però això no em debilita ni el més mínim, només fa que sigui més forta, prudent, i em faci estar sempre alerta. Sé que en la debilitat és on trobes el teu poder, és on t’alimentes i et fas més fort. Com que ara sé que seràs sempre un fidel company de viatge, vull que sàpigues que aprendré de tu, que et robaré el poder i que encara que no deixis de seguir-me, mai em deixaré vèncer per tu.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.