Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 3.769 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.769

Potser un dia

Inés Codina 3ème C Lycée Comte de Foix 12 de novembre del 2020 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Coneixes aquella sensació de buit? Em sento com si alguna cosa em faltés, m’envaeix la tristesa. Aquesta sensació està causada per un noi. De lluny, el mirava passar, sempre rialler, però no m’he atrevit mai a acostar-m’hi, no li he anat a parlar mai, i ara, ara ho sé, és massa tard. Ha marxat ple d’esperances, a experimentar noves vivències i veure món. A vegades, m’imagino el que deu estar pensant si encara recorda la seva primera llar, del seu primer país, d’aquell cop on les nostres mirades es van creuar. L’únic segur és que una part de mi s’ha esfumat. Però crec que un dia apareixerà i vindrà a buscar-me. Potser un dia.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats