Des de ben petita, tinc la sensació que alguna cosa no rutlla bé dins meu. A simple vista puc semblar una persona com qualsevol altra, però no cal conèixer-me massa per a entendre que no és així. Potser no soc l’única amb aquesta sensació. Potser, en aquest món, tan fred i solitari, hi ha més gent com jo. Potser hauré de carregar amb aquesta sensació la resta de la meva vida. Potser no. Potser, el fet de ser en aquesta petita sala, asseguda en aquesta incòmoda cadira, envoltada de cares ja conegudes, refent la rutina altre cop, em faci reflexionar. Potser només estic boja. Potser, en aquest món ple de potsers, hi hagi algun “segur”.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.