Vuit anys, filla única, amb una immensa por al cos, plorant desconsoladament, desitjant que tot fos un altre malson. No, no ha estat un malson, tornen a discutir més fort que mai. Ell crida, ella plora, no sé què fer, em sento impotent, em poso entremig de tots dos. Prou! Crido. Ell se’n va de casa. Seria l’última vegada que estàvem els tres junts. Corro cap a ella, l’abraço, noto que es fa la forta, els ulls se m’inunden de llàgrimes, quan ja està més calmada em diu que tot s’ha acabat. Espera que ho entengui. El món em cau a sobre. Avui, després de set anys és impossible que oblidi com es van separar els pares.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.