Soroll d’onades, brisa marina: aquell era el so que vaig sentir aquell matí. Estirada a la sorra. No entenia res, només sentia com si alguna cosa s’hagués trencat dins de mi. Desorientada i desconsolada, recordo que tot va passar molt de pressa. El cap em donava voltes. La sorra estava freda i l’aigua em tocava els peus suaument, com si volgués calmar-me. El mar era gran, infinit i feia una mica de por. No sabia on era ni com havia arribat fins allà. Només sabia que estava sola. Cada pas que feia em feia venir records d’aquella nit. En aquell moment vaig entendre que mai tornaria a ser la mateixa.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.