Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.088 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.088

Quan tot acaba

Cloe Grandvallet 4rt Col·legi Sagrada Família 25 d'abril del 2021 Lectura: 1 min · 688 caràcters

I sense donar-me compte estàvem a casa tancats. Sortíem de festa, amb els amics i amigues. Les noies quedàvem abans per maquillar-nos les unes a les altres mentre decidíem el nostre vestuari. Sortíem de casa amb un abric perquè encara era hivern, però a l’arribar allà tot anava fora. Ballàvem fins suar; rèiem fins que ens feia mal la panxa; després arribàvem a casa, els meus pares encara eren desperts, i em deien sempre el mateix, que no els agradava que sortís fins tard; agafava alguna cosa de la nevera, en aquella hora tot era bo. I sense donar-me compte estàvem a casa tancats, encara no sabíem que tot allò acabaria per un temps.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats