Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 420 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 420

No somïis a donar O

Andrea Márquez 3r C SECUND. ESCOLA ANDORRAA ORDINO 23 de desembre del 2011 Lectura: 1 min · 620 caràcters

Tenia tres anys quan vaig començar l’esport que desitjava fer sempre, el ballet. Ara en tinc setze i estic fent proves per entrar a la millor escola de ball, en la qual sempre he somiat, però amb el meu aspecte no crec que aconsegueixi… res. La meva vida es basa en el ballet i a entrenar, entrenar i entrenar, sempre al màxim. No tinc temps per a la resta, però tampoc el vull tenir, només vull que arribi el dia que em miri al mirall i sigui aquella nena prima, amb cames llargues… en fi, aquella que sempre he volgut ser: pesar-me i donar zero; sí, zero; llavors sí que seré la noia en la qual sempre he somiat…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats