Quan estàs al límit de l’abisme, quan creus que ja no hi ha solució, arriba algú que, enmig de la foscor, encèn un llum. O potser tot comença en un cotxe camí de la platja, amb un cel blau intens, un sol gegant i una cançó que no oblidaràs mai. Els vidres del cotxe estan oberts, no estem sols, el vent ens fa voleiar els cabells, les nostres mirades es troben pel retrovisor, les nostres mans estan per fora de la finestra com si volguessin parar l’aire, es volen agafar, però la clandestinitat les uneix amb més força. Sense adonar-nos-en, comença una gran història que segurament ens farà volar cada cop que soni la nostra cançó.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.