Per què ploren tots? No ho entenc. En aquesta habitació, tots ploren i no sé per què. Camino per tota la casa sense saber què està passant. A totes les persones que trobo els pregunto si saben què passa. Pregunto i pregunto però ningú em respon. Oh, quina ràbia! Vull saber què passa. Mentre passejo, em ve a la memòria tota la meva infància. No! La meva mare també plora. El meu pare i el meu germà estan al seu costat. Escolto com la mare crida el meu nom, amb desesperació. El meu nom? El meu nom! Entro a l’habitació on els plors no s’aturen. No m’ho crec. Sóc jo la que és al taüt. Això és impossible, no pot ser. Estic morta!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.