Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.289 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.289

Quina llàstima

Albert Ollé Serres 3r A COL·LEGI MARE JANER 7 de gener del 2024 Lectura: 1 min · 617 caràcters

Sempre he somiat poder arribar a jugar a futbol professional, segurament com molts nens i nenes. El fet és que jo, ara mateix, estic enmig d’un partit, parlant amb mi mateix i, cada cop, posant-me més nerviós i intentant tornar a concentrar-me. És un penal decisiu. Si marco, guanyem, però si fallo anirem a la pròrroga. Miro l’àrbitre, que està a punt de xiular. Escolto el Benito Villamarín, que m’insulta. Ressona el xiulet de l’àrbitre. Ja puc xutar. Miro el porter. Agafo força. Veig el porter que s’ha llançat  cap a l’esquerra i jo he xutat a la dreta. L’estadi esclata. Pilota al pal. A jugar la pròrroga. Hem

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats