Arriben als quinze anys. Per molts, és l’època crítica. Canvis, personalitat, amistats,… Molts comencen a actuar com adults. Comencen aquesta fase de la vida que encara no els toca, i sense voler ni saber-ho, destrueixen l’etapa que més útil els pot ser. Ser adolescent no és fàcil enlloc. Després, passen els anys, ja convertits en adults, alguns d’aquests adolescents intenten reconstruir les peces d’aquelles joguines trencades, peces d’un trencaclosques ara ja. I no s’adonen que mai tornaran a tenir els quinze anys, que aquells temps anomenats joventut, que ells ara ja han perdut, mai tornaran, no els podran reconstruir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.