Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.910 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.910

Raons

Gonçalo Silva Parente 3r B Colegio Español Maria Moliner 24 de gener del 2021 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Cada dia, al matí, penso en cadascuna de les raons per les quals no mereixo viure en aquest món, i cada vegada en trobo més, i cada vegada hi penso més. Cada matí em trobo més a prop de suïcidar-me, però mai ho faig, agafo la pistola però no soc capaç de prémer el gatell, i torno al mateix de cada matí, una i altra vegada. Ja no sé què fer, necessito alliberar-me d’aquesta pressió que sento dins del meu pit com més aviat millor. No aguantaré gaire més, crec que explotaré i quan això passi ja serà massa tard per fer marxa enrere. Però crec que és el que m’ha tocat viure, i per alguna raó, Déu m’ha complicat tant aquesta vida meua.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats