Somrius amb llàgrimes als ulls, plores amb un somriure perfilat als llavis, parles amb silencis eterns… Calles mentre ho dius tot. M’agafes de la mà, estàs al meu costat i jo ja no sento res. Tot el que he donat, res que m’has tornat, però no hi ha cap rancor dins del meu cor, ja que jo t’he estimat tant que he estimat pels dos. T’apropes per dir-me adéu i jo allargo el moment, t’agafo de la mà i et faig un petó, senzill, breu i sense il·lusió, és l’últim petó. T’allunyes, ja no et veig, tanco els ulls i et sento a prop mentre recordo tots els moments, tant els bons com els dolents i em pregunto si algun dia oblidaré el teu record.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.