La realitat del nostre dia a dia és veure com algunes persones colpegen, insulten i humilien algú. No hi podem fer res? Això és ser persona? Gaudir del dolor, de la humiliació, del sofriment i encara més, unir-se contra la persona per no sofrir el mateix tracte i no ser prou valent per saber dir no. Repeteixo, això és ser persona? Veure com algú plora perquè li diem coses com: em fas fàstic, no havies d’haver nascut mai, estàs gras… Si això és ser persona, no vull ser persona, no vull veure odi i sobretot no vull sentir-me culpable. Per mi és més covard el que gaudeix amb el dolor dels altres que el que pateix en silenci.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.