Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 2.159 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.159

Realitat o il•lusió

Adriana De Brauwer 4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO 13 de juny del 2016 Lectura: 1 min · 631 caràcters

Em desperto. M’aixeco amb mal de cap. No vull saber què em faran. S’obre la porta i un home i s’apropa a mi. Em resulta familiar, l’he vist en algun lloc. Ara estic en una altra sala que està més il·luminada, però inclús així em sembla estrany. Entren unes persones, totes tenien una pistola a la mà. Em feia la impressió que no eren gens amistoses. Em vaig aixecar, vaig començar a pegar-les amb la cadira on estava asseguda. Quan estaven totes al terra vaig sortir corrents. Vaig trobar una porta, la vaig obrir i vaig… però si és el meu pare, el meu pare era mort. En aquell moment em vaig adonar que estava vivint una il·lusió.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats