Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 3.115 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.115

Records

Jan Fernandez 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO 12 d'abril del 2019 Lectura: 1 min · 637 caràcters

En el precís instant en què trobo a faltar aquelles mirades comprensives, quan reflexiono sobre el meu futur, uns homes desconeguts em venen a buscar i no sé on em porten, però sé que són portadors de males notícies. Recordo els seus rostres amb nitidesa, tristesa i ràbia.
Els que em van donar tot el seu afecte, el seu amor, el seu tot per veure’m feliç, ara ja estan al cel. Els trobo molt a faltar. No puc parar de pensar-hi. Em penedeixo de no haver-los explicat els meus problemes perquè em donessin més consells. Sabré viure sense ells? Penso en les abraçades plenes de tendresa que em feien i els records són l’únic que em queda.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats