Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.530 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.530

Records

Roger Majoral Ramoneda 3r B COl·LEGI SANT ERMENGOL 13 de març del 2020 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Roger Majoral Ramoneda_3r B COl·LEGI SANT ERMENGOL
Era una tarda de primavera, estava caminant per un camp, on els pètals de les flors em tocaven les mans, recordant aquells bons moments que havíem compartit junts.
Em vaig asseure en una roca que estava a primera línia d’aquell llac tranquil, on veia reflectida una cara destrossada i un cor partit.
De sobte, vaig veure un peix daurat que va passar tot just davant meu. I jo, tot encuriosit, no vaig dubtar ni un segon i el vaig seguir. No sé com, però quan me’n vaig adonar, el peix havia desaparegut. Vaig aixecar el cap i vaig veure una figura humana que es banyava. Potser és ella? No ho sé, però no me la puc treure del cap…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats