Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 409 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 409

Records

Míriam Daravano 4t ESO COL·LEGI SANT ERMENGOL 17 de desembre del 2011 Lectura: 1 min · 627 caràcters

Camino per un passadís llarg i fosc, sense cap raig de llum ni de color. Miro enrere, imatges tristes i doloroses es reflecteixen nítidament sobre la superfície de les parets, com una pel·lícula; davant, les parets estan buides però lluminoses i alegres. M’intento apropar, però una força lligada al meu peu em reté. Una cadena amb una bola gegant d’acer em força perquè no pugui avançar més. Intento trencar-la, però és massa dura. M’assec en aquell terra dur i fred, només sóc una presonera dels meus records i del meu passat. I amb un pas lent i feixuc, arrossegant aquella bola, intento dirigir-me cap a un futur indefinit.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats