Quan era petita, a l’hivern la meva àvia m’explicava com era l’Andorra d’abans: es vivia sobretot de la ramaderia i de l’agricultura. La gent menjava les seves pròpies collites. El tabac també era molt important. Es podien intercanviar alguns terrenys per bestiar o bé per un pernil. A les places s’hi podien trobar fins i tot algunes vaques, les cases eren de pedra, no hi havia tants pisos com ara. Tampoc no hi havia pràcticament cotxes. Hi havia un cap de casa que eren els homes, podien ser cridats per defensar les seves o cases o fins i tot Andorra. El país ha evolucionat molt en tots els àmbits: econòmic, polític i social.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.