Encara recordo quan, immersa en la meva música, estava estirada damunt la sorra de la platja. No tenia cap preocupació. Ningú ni res passava pel meu cap.
Puc sentir, a hores d’ara, sis mesos després, com el sol penetrava lentament i càlidament sobre la meva pell. Puc sentir els riures d’alegria que llançaven feliçment els nens que jugaven amb la sorra. També, encara, puc sentir la meva mare dient-me a cada minut que no oblidés posar-me la crema solar, l’única obligació que tenia.
Però el més especial de tot va ser quan, en aixecar-me de la tovallola per anar a remullar-me una mica dins l’aigua cristal·lina, et vaig veure…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.